Quan guanyo la batalla,
supèrbia.
Que no es noti,
o cauré pel penya segat.
Sóc el que més temen,
hi he arribat.
Molesta,
em sentenciaràn ben aviat.
Quan faig el que em dona la gana,
egoista.
En silenci,
o em tancaràn a la mazmorra.
Sóc el que voldrien,
ho he lluitat.
Fot,
seuré a la banqueta dels acusats.
Quan el compte corrent creix,
vanidosa.
No hauria,
o aniré directa a la forca.
Sóc la que no es conforma,
hi tinc consciència.
Enrabia,
cremaré a la foguera.
Quan aconsegueixo l’insospitat,
altiva.
És un gra massa,
o em marcaràn amb ferro abrasat.
Sóc la que els altera,
part del meu èxit.
Bruixa!
Volaré ben alt.



