A.I.D.A.

Tenen una reserva. Codi? D’acord. Aquí tenen les claus, segon pis tercera porta a mà dreta. Bona estància.

. . .

Bona tarda. Sí, reserva. Codi verificat. Aquí les claus, quart pis a mà esquerra.

. . .

Sí, comprovant de la reserva? No el troba, no pateixi. Espero. Mentrestant, vaig al bany, hi ploro durant dos minuts i torno, de seguida estic amb vostès un altre cop. De vegades ja vinc plorada de casa, però avui he augmentat les sessions. Tres vegades al dia, matí, després de dinar i vespre. És el meu màxim.

Aquí la té. Segona planta, cinquena porta a la dreta. Gràcies! Bona estància.

I així porto un any i nou mesos dels 28 anys i mig que tinc. Cicle, batx. Uni., màster, pràctiques, curs… fins a la recepció de l’hotel de la estació.

Algú necessita una altra reserva?

En sé, de gestionar-ne. Festius i laborables. Entrada de 12h a 16h i sortida a les 9h. Quantitat de mails i moltes notificacions. Accepta, modifica, cancel·la… que tot quadri fins al màxim benefici. El client ens ha d’escollir, una i una altra vegada. Pendents del telèfon, insistents en missatges. D’ell, cap reserva: visites inesperades, desquadraments d’horaris, estàncies fugaces i cap valoració. No és una elecció sinó un hoste de pas. Mai es queda més d’una nit i marxa ben d’hora al matí sense prestar més atenció.

Benvolguda A.I.D.A.,

Et convoquem a una reunió demà a primera hora, ja que ens agradaria comentar amb tu una serie d’aspectes que no han satisfet les expectatives de l’empresa.

Cordialment,

Direcció de l’hotel.

Zero menys u… quant fa? Menys que res no és ser, és existir, però menys. Pel res, en buit, al clot.

L’endemà ja estaria. Fins mai més, i no salto d’alegria.

– No era el que volies? – senyala, va entrar de recepcionista la mateixa setmana.

– No

– Des de que vas posar el peu aquí que tens la intenció de marxar, i el més aviat millor!

– Però no així

– Com sinó?

– Amb una llarga i precisa carta de renúncia

– Tampoc hem tingut mai gaires més opcions…

– Més que seguir i repetir…

– Bona tarda, Sr. Ramírez. Què contents estem de tornar-lo a tenir per aquí. Ara mateix comprovo la seva reserva però… què necessita aquesta vegada?

…

– Vaja, senyoreta. M’agafa vostè per sorpresa. No sé gaire bé què contestar.

– Estem a la seva disposició, com sempre. Podem oferir-li una gran varietat de serveis. Què necessita?

– Doncs… Tinc gana, molta gana.

– Alguna cosa en concret?

– Puc escollir?

– El que desitgi, Sr. Ramírez.

Es queda immòbil, mira a l’horitzó com si allà hi fos la resposta. De cop, torna.

– Un pastís farcit de crema de cacauet, cobert de melmelada de gerds i encenalls de xocolata i menta per sobre.

– De seguida. Tercera planta, segona porta a la dreta. Gràcies, bona estància.

– T’has begut l’enteniment – la meva companya es tapa la cara amb les mans.

– Aquesta ha estat la seva demanda i jo em dedico només a fidelitzar el client. Ara mateix busco aquesta porqueria a Glovo i la carrego a l’habitació.

– Bé, ara ja… total.

…

– Bona tarda! I vostè? Què necessita?

– Que què necessito? Molt fàcil, fugir d’aquest maleït món.

– D’acord, doncs. Truco un taxi perquè la porti a l’aeroport. Demà surt un vol directe a Pequín.

– Tampoc s’ho prengui vostè de forma tan literal.

– No volia fugir?

– No puc.

– Tot a la seva disposició, Sra. Vila-roig. Estem aquí per satisfer les necessitats i els interessos dels nostres clients.

– No pot ser.

– Com vulgui. Segona planta, sisena porta a la dreta. Les claus. Bona estància.

…

– Bona tarda, senyors. Reserva?

– No, però necessitaríem una habitació doble. Només una nit.

– Aquí té la clau, Sr. Padilla. Quarta planta a la…

– Sí, ja sé on és. Passa davant meu, reina, si us plau.

– Alguna cosa més?

– Sí, que m’estimi.

– D’acord. Li oferim un pack d’hipnosi molt bé de preu, conté tots els utensilis indispensables! Un pèndol i un QR amb un tutorial sobre com dur a terme el procés. Molt fàcil d’utilitzar i amb resultats garantits. Quatre sessions de sexe a la setmana, sis abraçades i un «t’estimo» diari. No Li’n quedarà cap dubte, sr. Padilla.

– El que faci falta.

…

Beeep. Beeeeeeep. Beep.

Ey A.I.D.A.! k tl? 

Estaràs aquesta nit pel centre? Potser ens veiem.

Glovo en camí. Taxi i bitllets de vol encara disponibles. Amazon, paquet en preparació. Si tot arriba a temps, a les 19h ja puc estar-hi. Tres pestanyes obertes a la pantalla de l’ordinador, refresca, refresca i refresca una altra vegada.

Toc, toc.

– Sr. Ramírez, ja està aquí el que ens ha demanat.

Està suant, mira fixament el paquet i me l’agafa de les mans. L’obre amb dificultat, és molt gran i li costa aixecar la tapa i aguantar-lo al mateix temps. Respira molt i molt ràpid. Arranca un tros de pastís i el devora amb avidesa, quan l’ha engolit hi torna, una vegada i una altra. No s’ha mogut del lloc on està ni ha tancat la porta, així que m’ho he quedat mirant, estupefacta. Quanta gana, quanta desesperació.

– Tot bé?

– Demà fan una auditoria a l’empresa. Ara ja sí, ho sabrà tothom. Vaig cometre un error amb el comptes i després ja era massa tard per esmenar-lo. Llavors, vaig maquillar els números. Necessito aquesta feina! Sóc comptable, nena! Sóc comptable!!! i no em surten els comptes.

Nyam! Una altra porció sencera a la boca.

…

Reina! reineta! No, reina, no marxis.

– Sr. Padilla, què ha passat? No ha funcionat?

– No m’estima, ni tan sols li interesso. Vaig ser molt clar amb la meva petició, senyoreta! Que m’estimés!!!

– Bé, em disculpo en nom de l’hotel. Ens agradaria revertir la situació per poder satisfer les seves necessitats.

– Com?

– Ella ja no s’allotja a l’hotel, així que la nostra prioritat ara és vostè, el nostre client. La hipnosi no li ha fet efecte a la seva estimada però, pot intentar-ho a la inversa. M’explico. Hipnotitzi’s i obtindrà el que desitja, l’absència de dolor i la creença del seu amor.

Posa els ulls com a plats i corre cap a l’habitació.

…

Davant de l’ordinador, i ara què? Què més?

Riiiiiiiiig! Riiiiiiiiiing! Riiiiiiiiiing!

– Sí? Què necessita?

– Una ambulànciaaaa!

– Sí, ara mateix. Habitació 308. Sr. Ramírez.

– M’he fotut tot el pastís, no puc amb el dolor!

Riiiiiiiiig! Riiiiiiiiiing! Riiiiiiiiiing!

– Passi’m amb la policia, si us plau. La meva reineta no m’agafa el telèfon, l’he trucat quinze cops en la darrera hora! Tampoc contesta als trenta whatsapps que li he deixat. Li ha hagut de passar alguna cosa, s’ha caigut a la dutxa i s’ha obert el cap i ara es dessagna sola al bany. També pot ser que hagi tingut un lapsus de memòria mentre ha anat a córrer i ara deambula perduda ves a saber on. Pitjor encara! algun desgraciat l’ha entabanat, l’ha portat a un carreró fosc i allà l’ha cosit a ganivetades. Ha de ser alguna cosa semblant, sinó no s’explica que no contesti, l’estimo molt!

– Senyoreta, perdoni que la interrompi. El taxi, segueix en peu? I el vol cap a la Xina?

…

Benvolguda A.I.D.A.,

Donats els últims esdeveniments dels quals hem estat informats, prescindim de forma immediata dels seus serveis. No tolerem sota cap circumstància que proporcioni dolços als nostres clients com a medicina contra l’ansietat, un d’habitual ha acabat a urgències per dispèpsia. Tampoc acceptem mètodes psicològics sense base científica que puguin alterar el temperament dels nostres hostes, ni menys que per aquesta raó la policia s’hagi hagut de presentar al nostre establiment per corroborar una denúncia que ha resultat ser falsa. Prioritzem la tranquil·litat dels nostres clients, així que fer evident que passarien la nit prop d’un assajador no beneficia a la imatge del nostre hotel.

Per últim, procurem que els nostres hostes repeteixin experiència amb nosaltres, fidelitzar el client. Així que incentivar a la Sra. Vila-roig a agafar un taxi a l’estranger sense passar la nit ni que pagui la reserva que havia fet és inadmissible. Ara mateix, aquesta clienta és il·localitzable i serà l’hotel qui s’haurà de fer càrrec de la despesa.

Per totes aquestes raons i sense necessitat de la reunió concertada per demà, li exigim que abandoni el seu lloc de treball de forma immediata. Li enviarem l’última nòmina i la liquidació per mail.

Att.

Direcció de l’hotel de l’estació.

…

Tec- tec. Tec-tec-tec-tec-tec. Tec-tec.

Gent!

Amb la birra ja?

Vinc!

– Hey, A.I.D.A.! estem aquí, agafa lloc. Com estàs?

– Molt bé, com sempre. Avui he sortit una mica abans de la feina.

Un cigarro a la boca, fumo amb parsimònia i llenço el fum paulatinament. Aire despreocupada, somriure permanent, aquí no ha passat res.

– Anaves a deixar la feina, veritat?

– No trigaré. Tinc… projectes en ment.

– Ostres! Quins? Explica. Avança’ns alguna cosa.

– És un secret.

– Mira que t’agrada fer-te de desitjar.

– Una altra birra, si us plau!

Bzzzz, Bzzzzz.

– És ell?

– No

– Pregunta-li on és i hi anem tots.

– Aquí, una altra!

Aparto el mòbil, que encara hi anirà a parar un plat a sobre. Ja està xop de cervesa, on el poso? A la bossa no el sentiré si vibra. A la butxaca… tots veuran que el trec i el guardo contínuament.

Selfie! Somriem tots i copes amunt. #momentsinolbidables #carpediem #gaudint.

Story a l’Instagram en 3, 2, 1… publicada. El mòbil perilla moltíssim sobre la taula, però aquí es queda:

1 viewer

3 viewers

7 viewers

10 viewers

14 viewers

– A.I.D.A.! que et preguntava quines plataformes fas servir per buscar feina. M’hi haig de posar jo també.

– Ehm.. GettingJobs

– Me l’apunto, no la coneixia. A veure, repeteix.

– GetaJob, crec. Més birres aquí, si us plau! Aquesta ronda la pago jo, per les noves etapes plenes de certeses i il·lusió. Salut!

Bzzz, Bzzzz.

2 likes, bueno…

Com va amb el xurry? Molt bé, anem avançant amb la relació, cada vegada ens veiem més sovint. A veure què tal… i tu? El pis que vas llogar fa un mes, ja te l’has fet teu? Vaig adaptant-m’hi, l’habitació és petita, la companya deixa els plats bruts a la pica durant tot el dia. Sembla simpàtica, per això, ja veurem com va. Eps! T’han dit ja alguna cosa sobre la renovació del contracte? Sí, estic molt content, això vol dir que alguna cosa faig bé, no? Estaré tranquil durant sis mesos més, després ja es veurà.

Escolto, però scroll… scroll… scroll… Insta amunt, Insta avall. Story a la dreta… story a l’esquerra. Ell a l’Insomni! #últimaimarxem

– Gent! A l’Insomni hi punxa un dj nou, me n’han parlat molt bé. Us hi animeu?

Entrem al cubicle fosc, atapeït, l’ambient és un ball de penombra, música i moviment desenfrenat. No acabo d’identificar a ningú, amb prou feines distingeixo als que vénen amb mi, em costa sentir-los. Anem cap a la barra, per fer alguna cosa. Ja em dóna voltes el cap, però hi afegeixo un vodka amb cola.

On és?

Cap a la pista, se suposa que hem vingut a passar-ho bé, a donar-ho tot, fins al final…

Allà?… em sembla veure’l, entre la gentada. Segueixo ballant, m’ho estic passant bé, veus?

Boom. Boom. Boom. Boom. Boom.

Salta, salta, mou els malucs acord amb el ritme del Boom. Salta, salta i la mà enlaire. Tots a l’uníson, però el busco de reüll. Salta, salta i salta, ara a la dreta, ara a l’esquerra. La samarreta va plena de vodka. Ja no el veig.

Boom. Boom. Boom. Boom. Boom.

– Anem a per una altra?

– Anem-hi

…

– Un vodka cola, si us plau.

Està aquí a la barra, al costat.

– Ey! Com va?

No em sent. Se’n va, agafa la jaqueta. Sembla que s’acomiadi de la resta i s’esvaeix entre la gentada que salta, salta i salta amb la mà enlaire.

Boom. Boom. Boom. Boom. Boom.

– Aquí el tens, vodka amb cola. Seran 8,50 euros.

– A.I.D.A.! quant de temps, què tal?

– Millor que mai. Ha marxat?

– Sí, ja fa estona que ha fet l’última, demà matina. Però estàs de sort, a aquesta que t’acabes de demanar, convido jo.

– Genial.

– Se’t veu molt bé.

– Ho estic.

– Ja he sentit que tot et va rodat.

– Del tot.

– Vols que ballem?

Avanço amb ell cap a la pista, entre la multitud que balla, salta i es mou al mateix compàs. Amunt i avall, en bloc i eufòrics. Abarrotat i en contacte, per inèrcia, just darrere meu. No el veig però no em deixa anar de la cintura. Del que pot ser causal, a rodejar-me completament amb el braç, m’apropa i m’enganxa contra ell. No vols que marxi? Responc col·locant la mà contra la seva i recolzo l’esquena sobre el seu pit, m’alleuja el dolor del rebuig. Així que ell m’envolta amb els dos braços i acosta la galta a la meva. M’abraça? M’agrada. Tanco els ulls i reclino el cap a la seva espatlla, tot retruny i trontolla dins meu, ni percebo que ha començat a besar-me el coll. Em fa sentir… estranyament bé. Amb l’altra mà, doncs, li acaricio la cara mentre ell accentua la intensitat dels petons i els xuclets. En vull més. Li agafo el clatell, l’acarono per no deixar que pari. Em giro i m’hi llenço directa a la boca.

Boom. Boom. Boom. Boom. Boom.

Mossego, llepo, xuclo… no puc ni vull aturar-me. Les seves mans van canviant de posició, abans em fregaven l’esquena tendrament, ara m’agafen el cul amb fermesa. De sobte, s’encaminen cap amunt i amunt per sota la samarreta, i més amunt fins al ganxo del sostenidor. Amb un moviment àgil de dits intenta descordar-me’l, però faig un bot enrere, no pas gaire, la massa de gent em fa de barrera.

– Aquí no.

– Vine amb mi, doncs.

M’agafa la mà, entrellaça els dits i me la besa. Em desfaig, llavors m’estira cap a la porta del local, no li fa falta gaire esforç.

– On em portes?

– Vine amb mi – repeteix.

A.I.D.A.! campiona!!!, sento els meus acompanyants que criden. Alço la mà en un gest de victòria i els miro amb una rialla picarona, però no per gaires segons, que el perdo.

Caminem pels carrers, cada vegada més estrets. Ell va un pas més endavant que jo, em costa seguir-lo. Ho faig? Per què?

– Aquí.

M’empeny contra una paret i em magreja, molt fort. S’enganxa a mi, tot el seu pes contra el meu cos i la boca que prem i prem per encaixar la llengua, com si fos un ham. Em deixa la cara plena de saliva.

– Espera

– Et vull

Les mans van als pits, me’ls agafa i hi joguineja. Em fa mal, però està ell i la paret.

– Mmmhhggg!

Mossega la cara, la barbeta i em posa la mà al coll, apassionadament? Xucla més fort, mossega encara més, prem i prem. No s’atura. No sé com fer que pari, no puc dir-li-ho. Que no ho veus? Atura’t. Però estreny, estreny… estreny… estreny . . . estreny. . . estreny . . . .

M’ofego.

Li etzibo un cop al cap.

Quedo estorada, ell també.

– No era el que volies?

…

Marxa carrer avall, per on havíem vingut. Em poso bé la roba i em dirigeixo… cap a on? No sé esquivar l’asfixia.