ZÁKYNTHOS

La capital de Zákynthos té el mateix nom. Si el benestar, els còmodes hotels i el còctels nocturns són el seu objectiu per unes vacances de repòs, quedis aquí, dirigeixi’s a l’hotel on tingui reservada l’habitació i deixi de llegir aquest article. Tot el que ve a continuació solament és vàlid per viatgers inquiets. Bé, sent així, el viatge no ha culminat, ens hem de dirigir cap a l’estació d’autobusos, que no es troba precisament cèntrica sinó a l’altra banda del turó. Si carrega una motxilla a l’esquena, aquesta pot ser una bonica excursió, ja que, tot i que el camí és ardu, no pot oblidar detenir-se uns segons, agafar aire i contemplar les meravelloses vistes amb les que ens premia l’esforç: la ciutat de Zacint davant l’espectador que acaba just on comença el mar. Si, per contra, la maleta és massa pesada i es desplaça mitjançant rodetes és més recomanable que prengui un taxi, no són molt cars en aquella zona i sempre estan rondant pel port buscant algun turista que requereixi dels seus serveis.

Arribo a l’estació d’autobusos extasiada per la bellesa del paisatge i il·lusionada per arribar al destí. Encara que no hi hagi molt de tràfec, m’assec despreocupadament a la cafeteria per refrescar-me amb una beguda ben freda. Al cap d’una estona, sóc incapaç de calcular exactament quanta, apareix un autobús del no res, és el número 28, el meu! Motxilla amunt ràpidament i a seguir. Després d’un curt recorregut per una carretera en la que sembla que som els primers en circular en anys, baixo a Alykes. Es tracta d’un poble de costa, d’uns cinc mil habitants que s’estén arràs de platja, només hi ha tres hotels de dimensions no molt grans en comparació als que estem acostumats a veure en enclavaments costers més transcorreguts. Per dirigir-me al càmping on tinc la reserva, camino pel carrer principal, ara desert, tothom està prenent el sol.

El meu racó en aquest recòndit punt del mediterrani seria el càmping Alykes, a uns cinc metres del poble seguint la platja. He estat previsora i he reservat un petit apartament, és molt recomanable fer-ho amb antelació perquè no hi ha gaire oferta d’allotjament però sí alguns visitants, majoritàriament russos i anglesos. Desconec exactament el per què se’n concentren d’aquesta nacionalitat, però a tots ells els atrauen uns elements molt concrets: l’ambient tranquil, les aigües cristal·lines de la platja, les Coves blaves, la cala Navagio i les tortugues. Massa poc moviment per tan variada bellesa, em sento molt afortunada de trobar-me exactament on estic, a la part nord oest de Zákynthos.

Descarrego la maleta a l’habitació, l’apartament està situat dintre del recinte del càmping, és un espai senzill però equipat amb tot el necessari. Disposa de cuina, un llit confortable, armaris grans i un plat de dutxa. Però el que, sense dubte, em faria tornar a aquell allotjament és la terrassa amb vistes al mar orientada en un angle perfecte per sopar contemplant com el sol es submergeix entre l’espuma de les onades. Al matí següent m’aixeco amb ganes d’aprofitar el temps al màxim, el dia anterior havia comprat uns tiquets per una excursió en vaixell que em portarà a un tour per la punta nord de l’illa, els preus no són alts així que el viatger podrà permetre’s el luxe de fer-ne més d’un si ho desitja. Aquestes petites embarcacions que surten cada tres dies disposen de seients a la part superior per el que vulgui tenir una visió més panoràmica i abaix, a l’interior, per el que desitgi analitzar les profunditats de les aigües i, amb sort, divisar alguna tortuga. La tortuga boba del mediterrani porta milers d’anys migrant des d’Àfrica a la badia de Leganàs, el seu principal viver, poden pesar fins a 80 kg. Avui en dia es troben en perill d’extinció i estan protegides nacional i internacionalment.