M’hi he topat per casualitat, allà que vas amb una idea i tot acaba girant del revés. Caminant per la vora del riu Restonica em dirigeixo cap a la seva font. Per camins en cert desnivell m’endinso entre muntanyes i paisatges impressionants. La calor em fa tirar-me a l’aigua cada vegada que em trobo amb una piscina natural, millor portar el banyador posat o sempre a la motxilla. Pujant, pujant, allà està, en Mélu, envoltat de gent a tota hora, des del matí fins la vesprada. Hi som de totes les edats i tot gaudim igual tan si ens banyem com si només ens refresquem els peus a l’aigua. Altres prefereixen prestar artenció a les que en són inseparables, les muntanyes escarpades i imponents que el rodegen. En Mélu és accessible, hospitalari, fresc i un bon indret on nedar i fer rebotar la veu en eco.
En Capitello és ben diferent, per això. No és tan amigable, els camins d’accés són més agrestes i el desnivell és més pronunciat. En certs trams, hi ha cadenes instal·lades per poder escalar per les roques. No dic, en cap cas, que per arribar fins a en Mélu no faci falta força als braços per agafar-se a les cadenes o pujar les escales verticals, però en Capitello marca les distàncies d’una forma més dura. Els seu espai és reduït, sembla com si la muntanya li hagués guardat només un petit emplaçament des d’on observar les festes d’en Mélu. Ell és reservat, només un nombre reduït de visitants s’atreveixen a participar de l’espectacle que ofereix: unes vistes espectaculars de la Vall des de dalt d’una immensa roca, un seient privilegiat. Des d’allà, gira’t i prova de tirar-te a l’aigua, està gelada!
El primer és el llac missatger, l’origen del riu Restonica i els segon prové del desglaç. Tot i diferents, els dos formen part d’un mateix espectacle al centre de Còrsega, el seu Parc Natural. No és necessari agafar entrada, en Mélu proporcionarà l’aigua, sempre moldejant la Vall i omplint-la de vida i en Capitello ho contemplarà, vigilant, que tot segueixi el seu curs etern.
Català 
English