Aldonça

Quan guanyo la batalla,

supèrbia.

Que no es noti, 

o cauré pel penya segat.

 

Sóc el que més temen,

hi he arribat.

Molesta, 

em sentenciaràn ben aviat.

 

Quan faig el que em dona la gana, 

egoista. 

En silenci, 

o em tancaràn a la mazmorra.

 

Sóc el que voldrien, 

ho he lluitat.

Fot,

seuré a la banqueta dels acusats.

 

Quan el compte corrent creix, 

vanidosa. 

No hauria, 

 o aniré directa a la forca. 

 

Sóc la que no es conforma, 

hi tinc consciència. 

Enrabia, 

cremaré a la foguera. 

 

Quan aconsegueixo l’insospitat,

altiva.

És un gra massa,

o em marcaràn amb ferro abrasat.

 

Sóc la que els altera, 

part del meu èxit.

Bruixa!

Volaré ben alt.

 
caCatalà