LA TEMPTATIVA: LAVEZZI.

     M’hi quedo a passar la nit, sí?. Les illes Lavezzi es troben al parc natural entre Còrsega i Sardenya, hi he vingut a passar el dia, però amenaça turmenta. Dins del mar, mentre nedo entre els peixos que puc anar seguint espiant-los des de l’aigua cristal·lina, sento un gran estrèpit. Això fa que la meva atenció es desvii de l’aigua al cel i me n’adono que, badant entre les roques, un núvol negre i gegantí ha emergit al paisatge. Em giro cap a la platja, tots els banyistes fugen espaordits. «Nen! Vine cap aquí!tu! No et tornis a mullar! Agafa la tovallola que marxem ara mateix! La tovallola i la nevereta, el cubell, les pales, les begudes, el para-sol, el matalàs inflable, la crema solar, les ulleres de bussejar, el pareo, etc., etc., etc. Trona un altre cop… davant del nou avís acceleren el ritme, tenen els nervis a flor de pell.

       Tres horetes no compensen els 40 euros que he pagat pel ferry que m’ha portat fins aquí i pel parking que m’han fet pagar a Bonifacio. La gent que marxi, però quatre gotes no em faran sortir corrents, espero. L’illot té una superfície rocosa, així que busco algun racó on instar-m’hi mentre plou o, al menys, per deixar-hi les coses. A més m’és igual quedar-me xopa, fa molta calor i sé que les precipitacions pròpies del clima mediterrani curtes, intenses però de poca durada. Crec que tots aquests alemanys que ara corren cap al punt d’embarcació no ho tenen clar, no seré jo la que els ho expliqui, així quedarà la cala de chiesa per mi sola.

       Tinc una idea millor, em construeixo una cabana i allà em resguardo del mal temps. A més a més, pot ser un molt bon lloc per dormir-hi. Reuneixo troncs i pals, col·loco els més grans perquè em serveixin com a esquelet i amb els més petits tapo totes les obertures que em queden, sobretot les de la base. Fet! Suficient per protegir la cistella i la motxilla i justa per cabre-hi asseguda de cames creuades. Un llampec s’albira a l’horitzó, gairebé no queda ni una ànima, si em quedo se n’adonarà algú? Segur que no m’avorreixo si hi passo un parell de dies. Lavezza és la llar de diferents espècies d’aus marines com el corb marí emplomallat,  la baldriga cendrosa mediterrània i el falcó pelegrí. Podria estar-hi hores observant-los. Una altra possibilitat seria dedicar-me a identificar plantes, n’hi ha dos-centes d’endèmiques i algunes d’elles medicinals. Llàstima que els meus coneixements de botànica siguin escassos, si fugint dels guàrdies del parc natural acabo ferida, segur que alguna planta serviria per alleugerir el dolor.