El mar passa inadvertit des d’aquest punt de l’illa. Ben allunyada de les rutes de navegació però protegida dels atacs des genovesos, espanyols i francesos està Corti, antiga capital de la República de Còrsega. Sí, Còrsega va ser un Estat independent al segle XVIII, liderada pel Babbu di a Patria, com aquí anomenen a Pasquale Paoli. La ciutadella evidencia un passat en el que era imprescindible la defensa, els corses són gent de muntanya, vivien a l’interior, lluny de l’amenaça dels enemics que poguessin arribar per mar. Tot i això, és aquí on es va votar la Constitució que va ser l’admiració dels erudits de la Il·lustració i dels rebels americans contra els anglesos.
Els edificis de Corti denoten una pompositat que els ha estat robada, la República només va durar de 1755 a 1769. Els genovesos no van renunciar mai al control de l’illa, van restar pacients a alguns enclavaments costers fins que la van vendre als francesos amb el Tractat e Versalles al 1768. És, finalment, a la batalla de Ponte Novu quan França es fa amb el control de l’illa, incorporen el seu sistema administratiu i passa a ser possessió personal de Lluís XV. Així, comença la decadència palpable als carrers de Corti. Malgrat la derrota, res impedeix que els seus herois restin erectes i donin nom a dues de les seves places principals. Pasquale Paoli i Jean-Pierre Gaffori, exiliats a Nàpols, planegen fer realitat el somni nacionalista cors, així que crearan un exèrcit que sustentarà la sublevació popular contra els francesos que portarà a la República. Gaffori, però, serà assassinat per sicaris genovesos, així que serà Paoli el que emprendrà la gran labor republicana inspirat en el pensament de Voltaire i Montesquieu.
Il Babbu sotmet a consulta popular per sufragi universal una Constitució de caire Il·lustrat i, per si no fos prou inaudit, també hi van participar les dones. Una Cunsulta o dieta, composta pels representants dels diferents districtes, seria l’encarregada d’elaborar les lleis i designar el poder executiu per majoria de dos terços. Al capdavant, hi hauria el general. D’aquesta manera, l’ebullició d’una República que va ser un mirall durant el segle de les llums és encara ostensible: el gran rètol d’un forn de pa en una de les múltiples façanes de les cases que es cauen a trossos o la tradició artesana i ceramista que encara funciona a la ciutat. Un exemple n’és una dona que segueix el llegat familiar i fabrica peces a mà. A part de vendre-les, mostra la seva feina als turistes. També hi trobem la botiga de queviures més antiga d’Europa, on s’hi poden comprar tot tipus de productes corses.
La tasca de Pasquale Paoli és crucial pel desenvolupament de la identitat del poble cors, va fundar la Universitat de Corti, el primer diari en llengua local i una moneda pròpia. A més a més, les seves aportacions no només han estat polítiques, com a bon militar creà una flota que va ser capaç de salvaguardar l’illa del bloqueig genovès durant anys. Cal dir, però, que cap país europeu va atorgar suport diplomàtic al projecte d’Estat de Paoli i els francesos van acabar per fer-se amb el control de l’illa. Així doncs, els patriotes van fugir, a Gran Bretanya en la seva majoria, i des d’allà van disseminar el seu esperit rebel i alliberador més enllà de l’Atlàntic. La influència va arribar a tal punt que els Hearts of Oak, els joves milicians que es van enfrontar als anglesos per la independència americana, es van autodenominar inicialment «Els corses».
Català 
English