L’aigua està increïblement fresca, no pas freda. Fresca. Fa tanta xafogor que el contrast de temperatura és alliberador. El càmping Tuani no té piscina, per què n’hauria de tenir? El riu Restonica hi passa pel bell mig. Tampoc hi ha cobertura, prescindible, a la Vall hi ets present, mimetitzat en la natura. Una roca és el sofà de casa, l’escullo gran i alta, amb vistes al riu, però a prop de l’aigua per poder-m’hi capbussar quan el sol apreti. Un pèl reclinada, per acomodar-m’hi mentre llegeixo, però amb alguna part plana, a algun lloc hauré de deixar la cervesa que he portat.
Xipollejo, els peus van amunt i avall i m’esquitxo, mmmmh… contemplo les branques com es mouen, en consonància al vent… el so de l’aigua és constant, plaent, somnolent… baixa, baixa i baixa per la muntanya, fent-se camí entre les pedres. M’he adormit, em desperto. Quant de temps ha passat? No porto ni rellotge, què més dona. El fred de la nit ja em tornarà a despertar.
Català 
English