Avui és una nit especial al càmping de Tuani, hi ha música en directe al restaurant. Hi anirà tothom, s’ha de reservar taula si vols sopar al costat del riu amb tonalitats corses de fons. Famílies, parelles, grups d’amics… i per què no jo també? Vaig una mica abans a la barra, apunten el meu nom i «una persona sola». Nom em pregunten, ja em tenen molt vista per aquí i s’hi han fixat. Arriben les 20h, hora de sopar a França i a l’illa. M’arreglo? Per què? Per qui? Bé, el que acabo fent és pentinar-me una mica i posar-me la roba més decent que tinc. Estic nerviosa. Què diran, què pensaran, estaré ocupant el lloc d’una parella, d’una família, d’un grup d’amics? És un espai que no em pertoca? No n’estic segura, però hi vaig igualment.
La taula està parada, un plat, coberts i una sola copa. Em sembla el centre de totes les mirades. Escullo el menú cors: sortit de xarcuteria variada, serà massa? Potser haig de preguntar si està pensat per compartir. De segon, civet de senglar, sort que no he dinat gaire aquest migdia i, realment, vull demanar aquest plat. La caça és una activitat molt arrelada a l’illa, és per això que per tot arreu es venen els ganivets tradicionals com a souvenir. S’acostumava a regalar als nois com a símbol del pas de l’infància a l’edat adulta, quan maten al primer senglar.
Per beure, clos santini, un vi cors blanc molt suau per acompanyar. Crec que mai he begut alcohol sola, tinc la imatge cinematogràfica del desesperat i resignat amb la vida que beu en soledat. No és el cas, però millor que ningú em faci una foto ara mateix. Ve el cambrer, «postres?». Vinga, qui ha dit que avui no sigui una nit especial? Pastís de castanyes, doncs. Còrsega compta amb unes 35.000 hectàrees de castanyers, de l’arbre se n’extreuen diversos usos, com la cèlebre cervesa corsa, la Pietra.
I fins aquí la vetllada. Íntima, molt íntima. Bona nit.
Català 
English