{"id":1936,"date":"2023-08-11T02:05:09","date_gmt":"2023-08-11T00:05:09","guid":{"rendered":"https:\/\/norasavir.com\/?p=1936"},"modified":"2023-08-30T18:42:20","modified_gmt":"2023-08-30T16:42:20","slug":"nora_savir-a-josep_cgp54","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/nora_savir-a-josep_cgp54\/","title":{"rendered":"@Nora_Savir a @Josep_cgp54"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Pompeia<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

<\/p>

Salut,<\/span><\/p>

\u00a0 \u00a0Em demanes que et descrigui la mort del meu pare per tal de que a les xarxes s\u2019expliqui de forma vera\u00e7 i quedi, d\u2019aquesta manera, per la posteritat. T\u2019ho agraeixo perqu\u00e8 estic conven\u00e7uda de que si tu commemores la seva mort, assolir\u00e0 reconeixement. Tot i que hagi mort en la destrucci\u00f3 d\u2019un dels jaciments romans m\u00e9s ben conservats de la humanitat, i encara que aquell inviolable esdeveniment li asseguri restar en la nostra mem\u00f2ria i que ell mateix hagi deixat obres permanents, la perman\u00e8ncia de l\u2019escriptura li afegir\u00e0 eternitat. Considero afortunats als que els hi \u00e9s donat fer coses dignes de ser escrites o escriure coses dignes de ser llegides, per\u00f2 felic\u00edssims considero els que van fer les dues coses. Al meu pare se\u2019l pot comptar entre els segons per la seva obra. Aix\u00ed doncs, em disposo a fer el que em sol\u00b7licites.<\/span><\/p>

<\/p>

\u00a0 \u00a0\u00a0<\/span>Estava en un ferry<\/i> cam\u00ed a Sorrento, era el nov\u00e8 dia abans de les Kalendas de setembre, 24 d\u2019agost, gaireb\u00e9 a sexta hora. Em truca la meva mare, m\u2019indica que pel telediari han informat de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un n\u00favol d’inusitada grandesa i forma que surt del Vesuvi. Estava al jard\u00ed de casa quan va sentir la televisi\u00f3 de fons, normalment no para atenci\u00f3 a les not\u00edcies internacionals, per\u00f2 amb aquesta es va alarmar, va anar cap al menjador i va apujar el volum. A la pantalla s\u2019hi retransmetia la imatge d\u2019un n\u00favol gegant, el Vesuvi estava en erupci\u00f3. El n\u00favol que jo contemplava en aquell moment tenia un aspecte i una forma que recordava,m\u00e9s que a cap altre arbre, a un pi perqu\u00e8 s\u2019elevava com si es tract\u00e9s d\u2019un tronc molt llarg i es diversifiqu\u00e9s en branques. Crec que aix\u00f2 es devia a que, al debilitar-se la corrent que en un principi l\u2019impulsava, el n\u00favol, sense aquesta for\u00e7a impulsora o degut al seu pes, s’esva\u00efa per l\u2019horitz\u00f3, i tan aviat era blanca com bruta i tacada, segons port\u00e9s terra o cendres.<\/span><\/p>

\u00a0 \u00a0Com a home erudit, el meu pare estava gaudint de la seva visita a les ru\u00efnes de Pompeia. L\u2019havia deixat a l\u2019estaci\u00f3 de tren de Garibaldi i m\u2019havia animat, per en\u00e8sima vegada, a que l\u2019acompany\u00e9s. Vaig declinar un altre cop la seva invitaci\u00f3 i vaig dirigir-me cap al port, doncs m\u2019havien encarregat una cr\u00f2nica que havia d\u2019estar penjada a la p\u00e0gina web l\u2019endem\u00e0 mateix. Al arribar a l\u2019enclavament per l\u2019entrada de porta marina, el meu pare va enfilar directament al centre neur\u00e0lgic i pol\u00edtic de l\u2019antiga ciutat, el f\u00f2rum. Delimitat per edificis de l’administraci\u00f3 publica, el macellum<\/i>, la bas\u00edlica, la mensa ponderaria i temples dedicats a diferents divinitats, a l\u2019oest, en el d’Apol\u00b7lo, descobr\u00ed una nena. Estava sola, espantada i anava d\u2019una banda a l\u2019altre del temple, entre les columnes, buscant alg\u00fa. Amb un gran sentit del deure, el meu pare li pregunt\u00e0 on era la seva mare,\u00a0 <\/span>per\u00f2 ella no sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 contestar a un desconegut, nom\u00e9s balbucej\u00e0 \u00abmama\u00bb.<\/span><\/p>