{"id":2058,"date":"2023-10-22T20:13:52","date_gmt":"2023-10-22T18:13:52","guid":{"rendered":"https:\/\/norasavir.com\/?p=2058"},"modified":"2023-12-08T16:06:42","modified_gmt":"2023-12-08T15:06:42","slug":"brunch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/brunch\/","title":{"rendered":"BRUNCH"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

(<\/span>Noia, d\u2019uns trenta anys. Va perfectament pentinada, elegant, cap alt i segura de si mateixa. Camina pel carrer, r\u00e0pid amb amb pas ferm. Est\u00e0 parlant per tel\u00e8fon<\/span><\/i>).<\/span><\/p>\n

– S\u00ed, ja est\u00e0. No en vull saber res m\u00e9s. Definitivament, s\u00ed. Ara ja tot \u00e9s igual, qu\u00e8 m\u00e9s d\u00f3na. No ens tornarem a veure. Millor.<\/span><\/p>\n

(<\/span>Penja. Expressi\u00f3 i posat de resignaci\u00f3. Es mira en el reflex del vindre de l\u2019establiment abans d\u2019entrar i es pentina una mica amb les mans, es col\u00b7loca b\u00e9 la camisa i entra a la sala. \u00c9s un establiment lux\u00f3s, un festiu al mat\u00ed, hi ve habitualment, hi est\u00e0 familiaritzada.<\/span><\/i>)<\/span><\/p>\n

– Bon dia, senyoreta. En qu\u00e8 la puc servir?<\/span><\/p>\n

– El <\/span>brunch<\/span><\/i> n\u00famero dos, si us plau. Gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\n

(<\/span>Arriben els cambrers i serveixen plats diversos, la c\u00e0mera enfoca la taula. Caf\u00e8 amb llet en tassa gran, crem\u00f3s i amb un cor dibuixat a la superf\u00edcie. Torrades d\u2019espelta amb advocat, formatge cottage i oli d\u2019oliva, suc de taronja natural, bacon amb saltxitxes i ous ferrats i tamb\u00e9 un iogurt amb civada. La noia s\u2019ho mira amb anhel, per on comen\u00e7ar? Pensa fent un glop a la tassa de caf\u00e8. S\u2019acosta els ous, el bacon i les saltxitxes, en talla una, la suca amb el rovell de l\u2019ou i se la posa a la boca amb gust. Al\u00e7a els ulls i, a una taula m\u00e9s enll\u00e0, es veu a si mateixa, despentinada i vestida nom\u00e9s amb un llan\u00e7ol. S\u2019est\u00e0 menjant el mateix plat que ella, \u00e9s certament ella fa uns anys. De la sorpresa, deixa la forquilla al plat i veu com la seva \u201cjo\u201dfa exactament el moviment id\u00e8ntic. En fa alg\u00fan m\u00e9s per comprobar que el que est\u00e0 passant \u00e9s real, passa els dits per sobre la taula, els claqueja i es col\u00b7loca els cabells al cant\u00f3, ara cap a dalt, cap avall… de manera fins i tot rid\u00edcula. La seva \u201cjo\u201d la imita a temps real. Est\u00e0 amb alg\u00fa, no li veu el rostre, est\u00e0 d\u2019esquenes per\u00f2 recorda exactament qui \u00e9s, qui era per ella. De sobte, se n\u2019adona de la oportunitat que se li presenta. Arrepenja els colzes a la taula, encaixa les mans i concentra la mirada en la seva \u201cjo\u201d, en ella mateixa. S\u2019esclareix la gola i reuneix el valor que no va tenir fa anys. Comen\u00e7a a parlar, les paraules es reprodueixen a la boca de la seva \u201cjo\u201d<\/span><\/i>).<\/span><\/p>\n

– Si aix\u00f2 \u00e9s una competici\u00f3, m\u2019has guanyat. Com passar\u00e9 el dia? Aix\u00f2 ho controles tu. Si no m\u2019escrius, em neguiteja, per\u00f2 el que est\u00e0 clar \u00e9s que jo no comen\u00e7ar\u00e9 la conversa, per res del m\u00f3n. No deixar\u00e9 en evid\u00e8ncia que estic en desaventatge, tot i que ets ben conscient de que qui est\u00e0 perdent la partida. Cada nova notificaci\u00f3 \u00e9s un esglai, de decepci\u00f3 si no ets tu i d\u2019alegria si has pensat en mi. Per qu\u00e8 passen els dies sense que s\u00e0piga res de tu? Quines preguntes, s\u00ed que ho s\u00e9, doncs perqu\u00e8 no s\u00f3c la teva prioritat. No \u00e9s que no ho vegi, saps? Simplement ho deixo de banda i aix\u00ed no haver d\u2019admetre\u2019m la derrota. Cada vegada que fem l\u2019amor \u00e9s una validaci\u00f3… dura molt poc… una medalla que em poses tu, aquell de fa uns mesos o el del cap de setmana a Bilbao. Intento, amb desesperaci\u00f3, fer-te veure tota la desafecci\u00f3 que sento, per\u00f2 avui et dic que estic incre\u00efblement contenta perqu\u00e8 \u00e9s la primera vegada que esmorzes amb mi, no fas un glop de llet a corre cuita i t\u2019emportes les \u00faltimes galetes que em queden mentre jo faig veure que faig feina i que no m\u2019importa quan marxes de cop i no s\u00e9 quan em tornar\u00e0s a escriure. Tampoc t\u2019escriur\u00e9, repeteixo, tot i que de ben segur que intueixes que ho espero amb ansietat. L\u2019esperan\u00e7a que tinc de que tot ser\u00e0 diferent em sembla, a la vegada, est\u00fapida perqu\u00e8 s\u00e9 que avui est\u00e0s aqui assegut com si res perqu\u00e8 t\u2019han apla\u00e7at el partit de p\u00e0del dels diumenges. S\u00ed, aquell que passa per davant del pet\u00f3 de comiat i el \u201cens  veiem aviat\u201d de cortesia. Aix\u00ed que, amb un nus al pit, t\u2019haig de  dir que no et vull entretenir m\u00e9s, avui deixar\u00e9 d\u2019actuar, agafa la pala que et porto a les pistes amb cotxe, hi arribar\u00e0s m\u00e9s r\u00e0pid.<\/span><\/p>\n

(<\/span>La noia aparta el plat de les saltxitxes, el bacon i els ous. Ja no en vol m\u00e9s. S\u2019acarona la cara, amb tendresa. Ara ha de triar un altre plat, se\u2019ls mira. Toquen les torrades d\u2019espelta amb advocat, s\u2019hi posa una mica m\u00e9s de formatge cottage i oli d\u2019oliva, que va regalimant. Quan s\u2019ho atan\u00e7a a la boca es veu a ella fent exactament el mateix gest, per\u00f2 l\u2019altra m\u00e0 la t\u00e9 atan\u00e7ada sobre la taula i agafada a un noi, es mira la seva i la t\u00e9 all\u00e0, tamb\u00e9 extesa, com si hi hagu\u00e9s alg\u00fa davant seu. Obnubilada en el record, parla amb els ulls brillants, desde el que va sentir, del que encara t\u00e9 intacte a la mem\u00f2ria i reviu.<\/span><\/i>)<\/span><\/p>\n

– T\u00e9, en vols una mica m\u00e9s? He comprat aquest pa que tan t\u2019agrada, ho vas mencionar l\u2019altre dia i te\u2019n vaig anar a comprar. (<\/span>El mira i  somriu, degusteja cada mos. El \u201cjo\u201d, tamb\u00e9. Va amb un pijama blau de vellut, c\u00f2mode i una manta de sof\u00e0 vermella per sobre. El cabell el du recollit de qualsevol manera amb una pin\u00e7a i sabatilles d\u2019estar per casa<\/span><\/i>). Esmorzar amb tu, aix\u00f2 s\u00ed que em fa feli\u00e7. M\u2019encanta que ens barallem per l\u2019\u00faltim tros que queda, encara que saps que te l\u2019acabar\u00e9 donant. Vine amb mi, haig d\u2019acabar un informe de la feina amb el que vaig atrassada, l\u2019hauria d\u2019enllestir per dilluns. Tu pots aprofitar per contestar els mails que et queden pendents, aqu\u00ed al meu costat. Et deixar\u00e9 treballar, et prometo que aquesta vegada ho complir\u00e9. (<\/span>Pica l\u2019ullet, somriu relaxada i feli\u00e7. Fa una altra mossegada a la torrada<\/span><\/i>) Qu\u00e8 farem despr\u00e9s? Ben poc m\u2019importa. L\u2019amor, segurament, i moltes vegades fins que marxis i repetim una i una altra vegada quan tornis.<\/span><\/p>\n

(<\/span>Intenta agafar l\u2019\u00faltim tros del plat per\u00f2 ja no queda res, nom\u00e9s unes gotes d\u2019oli que pren amb el dit i i xarrupa amb delit. El cambrer retira de seguida el plat, ella es gira i observa com se l\u2019end\u00fa. L\u2019expressi\u00f3 \u00e9s de \u201cja est\u00e0?\u201d. Es torna a girar i s\u2019incorpora a la cadira, t\u00e9 els ulls apagats de tristor. A la taula hi queda nom\u00e9s el iogurt, l\u2019agafa i el remena, lentament, amb des\u00eddia i resignaci\u00f3. Des del darrera apareix la seva \u201cjo\u201d, all\u00e0, amb xandall i les mans a la butxaca, asseguda amb desgana es menja el iogurt. Aix\u00ed, encara remenant el iogurt i d\u2019esquenes, desembussa.<\/span><\/i>)<\/span><\/p>\n

– No em puc quedar gaire estona. M\u00e9s ben dit, no em vull quedar molta estona, per\u00f2 hi estar\u00e9 una mica m\u00e9s, nom\u00e9s. Escolta, hi ha molt\u00edssimes coses que no et dic. M\u2019entretens, hi ha alguna cosa en tu que m\u2019interessa per\u00f2 m\u2019agrades… el suficient o m\u00e9s aviat poc. Si aquesta nit m\u2019he anat al llit amb tu ha estat per… avorriment? Millor dit, buidor… potser despit seria molt m\u00e9s sincer. M\u2019hi he conformat (<\/span>es posa una cullerada de iogurt a la boca<\/span><\/i>) si no ho tingu\u00e9s davant, ni m\u2019ho miraria. Quan m\u2019escrius trigo a contestar. S\u00e9 que em vols veure, per\u00f2 a mi em fa mandra, encara que em satisf\u00e0 saber que ho desitges i el que ho fa addictiu. Quan hi estic, no est\u00e0 tan malament, pot ser fins hi tot divertit, per\u00f2 res m\u00e9s que aix\u00f2. De totes maneres, haig de confessar que s\u00ed, que si fa dies que no s\u00e9 res de tu et busco, per\u00f2 no em costa trobar-te. Massa llaminer i immediat, tot plegat. \u00c9s f\u00e0cil, molt f\u00e0cil acabar esmorzant amb tu i fer-te sortir per la porta amb qualsevol excusa, haig d\u2019acabar un informe o el que sigui. Ja tornar\u00e0s o ja tornar\u00e9 a escriure\u2019t, m\u2019\u00e9s igual. Aix\u00ed que deixo que pensis el que m\u00e9s et conv\u00e9 i seguir creient-me que aquesta vegada s\u00ed que guanyo la partida. Buff, aquest iogurt \u00e9s horrible.<\/span><\/p>\n

(<\/span>Deixa el iogurt a un cant\u00f3, no se l\u2019acaba, no li ve de gust. Demana el compte i recull les coses, fa el gest d\u2019aixecar-se per\u00f2, tot d\u2019una, decideix que encara queda una cosa pendent. Agafa el m\u00f2bil del bolso, obre el whatsapp, accedeix a un xat i hi escriu:<\/span><\/i><\/p>\n

<\/i>T\u2019estimo, i molt\u00edssim. Et trobar\u00e9 a faltar durant molt i molt de temps. Segurament, per sempre. Ad\u00e9u.<\/span><\/i>)<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Noia, d\u2019uns trenta anys. Va perfectament pentinada, elegant, cap alt i segura de si mateixa. Camina pel carrer, r\u00e0pid amb amb pas ferm. Est\u00e0 parlant per tel\u00e8fon). – S\u00ed, ja est\u00e0. No en vull saber res m\u00e9s. Definitivament, s\u00ed. Ara ja tot \u00e9s igual, qu\u00e8 m\u00e9s d\u00f3na. No ens tornarem a veure. Millor. (Penja. Expressi\u00f3 …<\/p>\n

BRUNCH<\/span> Llegeix m\u00e9s »<\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":2060,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"disabled","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","footnotes":""},"categories":[56],"tags":[],"class_list":["post-2058","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-scripts"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2058"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2099,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2058\/revisions\/2099"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2060"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/norasavir.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}