BRUNCH
(Noia, d’uns trenta anys. Va perfectament pentinada, elegant, cap alt i segura de si mateixa. Camina pel carrer, ràpid amb amb pas ferm. Està parlant per telèfon). – Sí, ja està. No en vull saber res més. Definitivament, sí. Ara ja tot és igual, què més dóna. No ens tornarem a veure. Millor. (Penja. Expressió …