Scam in Scottsdale

En els meus últims anys de servei els crims s’han sofisticat enormement. Abans patrullava per Scottsdale i protegia els seus ciutadans, o millor dit, els seus milions de dòlars. He viscut tota la meva vida a Arizona i el més emocionant que m’havia passat a la feina fins llavors era saltar el mur d’una casa perquè els indis de la reserva s’hi havien colat per robar. La reserva india queda a tocar, i de vegades es prenen la venjança i intenten recuperar el que consideren que és seu. Al menys això és el que acostumaven a vociferar quan els bloquejava, emmanillava i els portava a comisaria. Aquests eren els únics dies en que tornava a casa amb una bona dosi d’adrenalina, així que endrapava el que la meva dona m’havia posat a la taula, la cervesa que no faltés i un bon polvo que li queia. Sí, aquests eren els millors dies. I us n’en diré més, aquesta ciutat està farcida de diners, així que també d’enveja i revenges. Sense elles no es que no tingués grans dies, és que simplement no tindria feina. 

Ara em passo la jornada a l’oficina. A gairebé l’edat de jubilar-me em dedico a recopilar informació sobre estafes, com ara fraus d’inversió, de pagament o allò que ara en diuen phishing, sí, que et roben les teves dades personals per suplantar-te la identitat… Però l’any passat, l’any passat… em vaig aprimar quinze lliures, i això que em fotia el mateix cafè amb doble xocolata i el donut cada dia.

La primera vegada que es van veure va ser en un Starbucks. Dissabte a la tarda, setembre del 2023. Eren els únics que parlaven en tota la cafeteria, encara que la resta de gent estigués concentrada en els seus assumptes, encara no entenc com ningú li va semblar estranya la situació. Un home d’uns quaranta anys, ben plantat, explicant amb gran eloqüència a una universitària cuidadosament maquillada i en shorts un pla pilot que Bluehost estava oferint a joves creadors. Ell n’era comercial, havia contactat amb la noia per xarxes socials perquè l’empresa havia vist els seus dissenys a Instagram i n’havien quedat meravellats. La seva creativitat i talent era evident, així que només havia de pagar una bestreta per obtenir un descompte en el domini de la seva pàgina web i l’empresa s’encarregaria de gestionar l’algoritme perquè les empreses que més inverteixen en publicitat visualitzessin la seva feina. Una gran oportunitat, podria ser contractada fàcilment per Amazon, L’Oréal o Toyota. 

En Richard, o ja no estic segur de quin era el nom que va fer servir amb ella aquell dia, va rebre el primer zelle, 400$. Bluehost necessitava l’aportació econòmica dels reclutats amb urgència, abans de dimarts havien d’encetar la campanya de difusió. Segurament, ella devia estar afalagada per aquell comercial que l’havia escollit per la seva feina, aquell projecte havia de durar mesos… o més. Per això en Richard va insistir en saber-ne més dels seus dissenys… i també sobre ella. Quins gustos tenia? què li agradava fer durant el seu temps lliure? com ningú mai s’havia fixat en ella? Crec que algun dia que l’haviem interrogat va confesar que havia estat ella la que havia convidat a en Richard a casa seva. 

Viu… o vivia en un baix d’un complex del sud de la ciutat. Van fer unes copes a la zona de la piscina, s’havia de celebrar el nou projecte que empendrien junts. Quan el sol ja s’amagava darrere Camelback van entrar a l’apartament i va tancar la porta, amb clau. Era fosc i feia olor de resclosit, tot estava desordenat i col·locat de qualsevol manera. Personalment, hi he trobat sempre un punt tètric a aquest lloc, no em sorprèn tampoc que no trobés l’ampolla de whisky que li volia oferir a en Richard. Suposo que la debía veure nerviosa, cosa que li va donar la confiança per acostar’s-hi per darrere mentre regirava pel rebost i acariciar-la. 

Ella explica que primer es va quedar glaçada, que no sabia com reaccionar. No li semblava possible que un home com ell s’interessés per una noia com ella, tímida, baixeta i no gaire guapa, a diferència de totes les noies esplèndides de Scottsdale. Així que es va quedar quieta i immòbil mentre ell li petonejava l’esquena, després li va apartar els cabells i li va llepar la nuca mentre li posava les mans per sota el jersei fins a arribar als pits. Ella sempre va sostenir que no va gosar dir paraula, jo no m’ho vaig creure mai. Aquell vespre van tenir sexe, aquí els dos coincideixen. Ara bé, durant la vista judicial descriuen diverses relacions sexuals, però de forma totalment oposada, se’m regira l’estómac. Ella relatava una aventura romàntica però en Richard havia sol·licitat una ordre d’allunyament, va entregar al jutge un parte de lesions per torsió testicular i una conseqüent amputació del testicle dret.