Scam in Scottsdale II

Absolut silenci. Els nens del veïnatge ja dormien i els seus pares estaven a punt de fer-ho, la mainadera ja s’havia encarregat de que tot quedés preparat per l’endemà. Així, l’home de la casa podria anar a treballar i l’esposa al gimnàs, a fer-se les ungles o de voluntària a la biblioteca de l’escola dels fills. No era estrany que tornés a aquelles hores, els advocats, enginyers i metges de North Scottsdale també acostumaven a arribar a casa cap al tard. De camí, havia vist algun cotxe entrar al garatge, però de lluny, les cases del barri són grans i espaioses. A més a més, en aquell moment s’havien posat de moda aquests Tesla quadriculats i horribles, era difícil distingir que quin veí era. No importava, en Richard ja n’havia encarregat un. Ho sabem pel préstec que va demanar per comprar-lo i que, després de tot allò, no va poder retornar en el temps establert. 

Segons va explicar, va arribar a casa seva com cada nit, els seus fills de tres i cinc anys van venir a rebre’l en pijama tot just el van sentir obrir la porta. Feia estona que havien d’estar al llit, però per molt que la Maria Mercedes intentés que s’adormissin ells van esperar desperts per fer-li un petó de bona nit al seu pare. L’adoraven. Normalment donava una volta abans d’entrar a casa, una mania que havia agafat, potser perquè desaparegués l’olor a sexe, per fer baixar l’adrenalina que portava a sobre o ves a saber per què. El que sé és que es preparava abans de tornar a la vida familiar.

Aquell dia en Richard va entrar directament, en Colt i la Capri van sortir corrents de la seva habitació i se li van llançar a sobre, havia trigat més del compte. Amb ells dos encara enfilats sobre seu va anar cap al despatx a buscar a la Kathleen, va obrir la porta i va entrar. Estava a l’ordinador, però li va somriure:

-Hola Richard, com ha anat avui?- li va plantar un petó als llavis. 

-Molt bé, amor. Desitjant tornar a casa, com sempre. 

-Els nens ja preguntaven per tu – li acariciava la galta mentre seguia fent-li petons dolçament. 

Jo suposo que aquell dia sentia angoixa i no pas l’eufòria que el feia repetir una i una altra vegada. 

-Nens, quedeu-vos amb la mare. Fes que la Maria Mercedes els posi al llit i que s’adormin d’una vegada. Vaig a la dutxa. 

Allà va rememorar-ho tot, igual que a comissaria, on vam fer que ho detallés amb pèls i senyals: Mentre li petonejava la nuca i li magrejava els pits, ella semblava paralitzada, com si li fes vergonya el que estava passant. Això el va esperonar encara més. La va girar i la va agafar de la mandíbula amb força. Bloquejant-la, no podia fer una altra cosa que mirar-lo fixament, esporuguida. Embravit, li va llepar i mossegar la cara. Crec que ella va deixar anar algún gemec, ja no sé si de queixa o de plaer, però ell li va apretar el pit amb l’altra mà, inclús li va torçar el mugró. No li va deixar anar la cara, i després tenia tota la palma de la mà cobrint-li rostre, fixe, immòbil. La tenia sota, ella no parava de panteixar i més que ho va fer quan va posar els genolls sobre les seves cuixes i li va obrir les cames. Llavors, sense treure-li la grapa de la cara ni els genolls que seguien clavant-la contra el terra de la cuina, va dirigir l’altra mà sota la seva faldilla i li va introduir els dits dintre la vagina. No va caler posar-hi saliva, estava molt excitat… i ella també. 

Es va tornar a empalmar a la dutxa i es va masturbar recordant com l’havia tornat a girar de cop, s’havia abaixat els pantalons i els calçotets d’una revolada i li havia apartat les calces cap a un cantó per penetrar-la. Ràpid i d’una sola empenta. Al sentir com gemegava la va agafar dels cabells per tal d’arquejar-li l’esquena d’una estrebada i col·locar la seva cara prop de la seva. Volia sentir-la millor mentre demanava més i més cada cop que l’envestia.

Va aturar l’aigua, estava trigant massa. Va agafar la tovallola i va sortir del bany per anar al llit amb la Kathleen. Amb prou feines dormiria cinc hores. 

-Richard, vine a veure què m’han enviat. 

-Vine al llit, amor. És tard.

-Has de veure això, una alumna que s’ha apuntat fa unes setmanes al curs d’art que imparteixo a la Universitat m’ha enviat el seu nou projecte. Fes-hi un cop d’ull, és un collage fotogràfic. 

En Richard hi va reconèixer a l’instant el pit de la Madeleine amb uns morats que, clarament, eren les empremtes dels dits d’algú que els havia apretat rabiosament. Els mugrons vermellíssims, marques d’ungla a la part lateral de la mandíbula en un rostre girat, però que ell de ben segur que va identificar a l’instant. Diverses fotos de vagines que sagnaven i cabells, cabells, cabells i més imatges de cabells arrencats per a cada racó del collage.

-Em comenta al mail que imprimirà les fotografies en sèpia. Quina gran idea! l’obra mesurarà  219X602 cm. Representa la violència sexual. M’encanta. No et sembla genial? Al menys, impactant. 

Em vaig fotre a riure quan aquest còpia-enganxa de fotos va guanyar el primer premi al certamen de joves artistes d’Arizona. Ens hem begut tots l’enteniment.